El ple extraordinari de l’Ajuntament del passat dijous 30 d’octubre va aprovar les ordenances fiscals per al 2009 amb un increment mig del 7%. De nou s’apugen els impostos per sobre del l’IPC, gairebé el doble (al mes d’octubre l’IPC ha estat del 3,6%). I de nou el govern de CiU – ERC incompleixen la seva promesa electoral de no fer increments per sobre de l’IPC. Un increment que, a més, no comporta cap mena de millora de serveis.

En dos anys s’haurà apujat la pressió fiscal dels ciutadans un 19% (veure el quadre resum). Estem en un moment de greu crisi econòmica, hi ha moltes famílies que tenen dificultats econòmiques i s’ha incrementat el nombre d’aturats. Però aquest Ajuntament enlloc de fer un pla server d’austeritat i ajustar-se el cinturó pren la decisió fàcil, però injusta socialment, de repercutir en els ciutadans la seva incapacitat de gestionar amb rigor els diners públics, els diners de tots.

L’alcalde Ros, amb un enorme cinisme ens diu que “gairebé no s’apuja la càrrega fiscal als ciutadans“. Pot justificar de moltes formes l’increment del 7% però l’alcalde no pot enganyar als ciutadans. Que li ho expliqui a totes les persones que ho estan passant malament: a la gent gran que té una pensió baixa, a les persones que han perdut la feina o als joves que van fer un gran esforç per a comprar un habitatge i estan dedicant bona part del seu sou a pagar la hipoteca.

El regidor d’Hisenda, Manuel Àlvarez, ho justifica dient que la Roca té uns tributs per sota de la mitjana comarcal, que hi ha una baixa d’ingressos i un increment de despeses, i que s’ha de compensar d’alguna forma: és a dir, fent que els ciutadans paguin més. Sincerament per a prendre aquesta decisió no cal que paguem un sou a mitja jornada de 21.000€ del regidor d’Hisenda.

Un bon regidor d’hisenda (que no és el que tenim) hauria posat control a la disbauxa de l’Ajuntament en la despesa de personal (hi ha previst contractar 12 persones, 5 són càrrecs polítics), al descontrol de la despesa (en els 6 primers mesos de govern s’han malgastat 300.000€ no previstos), en la gestió de les subvencions, en els canvis en els projectes per caprici que surten molt cars (com a la plaça del Mogent i a can Torrents), en la pèrdua d’oportunitats acordades amb la Generalitat per a construir el casal d’avis, 220 habitatges públics, l’escola de música, l’espai d’entitats o el minipavelló al CEIP Mogent, etc.

> Quadre resum de l’increment de pressió fiscal al 2008 i al 2009