Hi ha algunes persones (molt poques) que transmeten amb una força extraordinària un sentiments de pau, germanor i amor als altres, que han dedicat la seva vida a treballar pels altres, per a lluitar contra la fam, les discriminacions i les injustícies socials. En Vicenç Ferrer era una d’elles. Però a la comarca també hi ha persones que estan fent una feia excepcional, sense voler fer comparacions, com el bisbe Godayol i la Mercè Riera.

Són persones que es troben en un pla diferent, podem anomenar-lo espiritual, lluny de les mesquineses personals, de les ambicions,  del poder i la riquesa.

Vicenç Ferrer era, sens dubte, una d’aquestes persones. Va dedicar tota la seva vida, de forma tossuda, incansable i inconformista a treballar intensament en la lluita contra la pobresa extrema i la marginalització dels intocables, els pobres entre els pobres de l’Índia. Deia coses tan colpidores com que “és ric aquell que dóna“, és a dir, és ric el que comparteix.  En Vicenç Ferrer era una persona excepcional com ho demostra l’entrevista de TV3 del programa (S)avis.

Però molt a prop nostre, a la Roca o a la comarca, hi ha també persones extraordinàries, encara que no siguin tant conegudes, que han dedicat la seva vida a treballar pels altres, per a lluitar contra la fam, les discriminacions i les injustícies socials. He tingut la gran sort de conèixer-ne dues. Una d’elles és el Bisbe Godayol. Ell és originari de Mataró però està empadronat a la Roca perquè hi té família. Va treballar durant 45 anys, primer com a missioner i després com a bisbe al Perú, majoritàriament a la zona d’Ayaviri. Ha vingut a la Roca moltes vegades a visitar la família i a fer xerrades. És una joia escoltar-lo i conèixer la seva immensa tasca amb els joves, les dones i els pobres, per a donar-los una oportunitat de sortir de la misèria. Podeu llegir l’entrevista que li va fer la Vanguardia al 2008.

Una altra persona extraordinària és la Mercè Riera, la persona que fa uns 12 anys va crear el Xiprer, conjuntament amb el seu marit Xavier Quincoces (q.e.d). El Xiprer és un centre d’acollida, com a ella li agrada dir, que es troba molt a prop de la Torreta, a la carretera de Granollers a la Roca. Un lloc on s’ofereix menjar a tothom què passa fam. És, també, un lloc on s’escolta a la gent, sense demanar explicacions, i es respecta el procés personal de cadascú. I és un lloc on els voluntaris no van a ajudar, sinó a compartir. Cada dia hi passen centenars de persones i s’organitzen gràcies a donatius i un centenar de voluntaris que hi col·laboren. Fa unes setmanes va fer una xerrada molt entranyable al Centre Cultural de la Roca, amb el grup d’Opinió Céllecs. Podeu llegir una entrevista a la revista Càrites.