El Parlament ha aprovat la Llei d’educació de Catalunya, una llei que explota al màxim les competències del Govern de la Generalitat en matèria educativa i que té com a objectius principals les fites de l’equitat i l’excel·lència del sistema educatiu de Catalunya.

Mai s’havia parlat tant i tant d’educació.

Des del Pacte Nacional per a l’Educació, ara fa 4 anys, el programa de contactes, reunions, amb persones i entitats de tot ordre ha estat un dels més intensos, si no el més intens, de la història del Parlament de Catalunya. Valorem molt positivament el debat generat entorn de la tramitació de la llei. El grau d’implicació en el debat ha estat notable i ningú ha quedat indiferent. Aquest treball s’ha basat en la consulta permanent a tothom que ha volgut opinar: s’ha escoltat a tothom.

Les opinions han estat constructives i favorables, però també hi ha hagut opinions contràries, crítiques i mobilitzacions. Considerem positives totes aquestes expressions, que mostren una senyal de gran implicació. Aquest debat s’ha generalitzat per dues raons principals:

a) Per una exigència social i de l’opinió pública en aquest sentit, que diu: faci alguna cosa, mirin de fer alguna cosa, mirin de millorar les condicions en que es fa l’educació.

b) Per la constatació que estem pràcticament en un final d’etapa que va de la transició democràtica fins avui.

Dades d’esmenes i transaccions

• S’han resolt positivament 632 esmenes, que són moltes. Impliquen la constatació d’un alt nivell de coincidència i d’un espai bàsic d’ampli acord sobre el contingut de la llei i cadascun dels seus 12 títols.
• S’ha aconseguit un ampli acord en la ponència d’una majoria del 78 per cent de la cambra. S’ha aconseguit una majoria del 98 per cent de la cambra en la major part dels títols en la votació final del plenari.
• És una majoria immensa, que mostra la voluntat resolta dels grups polítics de Catalunya d’avançar cap a una educació modernitzada i adaptada a les necessitats d’avui.
• Suposen una millora qualitativa realment important respecte el text del projecte de llei que va entrar al Parlament l’agost del 2008.
• Comporten incorporacions significatives procedents de les plataformes reivindicatives, especialment la plataforma dels moviments de renovació pedagògica i sindical, i també de la plataforma de les entitats patronals de les escoles concertades.

Aspectes Clau de la Llei

• Competències: El Projecte explota al màxim les competències de l’Estatut en matèria educativa i compleix el mandat del Pacte Nacional per a l’Educació
• Model educactiu propi: Defineix el Servei d’Educació de Catalunya tenint en compte els criteris d’equitat, suficiència, excellència i coresponsabilitat
• Modernització: Aposta per l’autonomia dels centres públics, reforça el paper de les direccions i crea l’Agència d’Avaluació de Catalunya
• Cossos propis: Crea els cossos docents propis de Catalunya amb proves d’oposició catalanes que contemplen requisits d’accés com la llengua i les tecnologies de la informació i la comunicació
• Proximitat: Preveu mecanismes de coresponsabilització amb les administracions locals i unitats de planificació com la zona educativa
• Convivència: Els centres educatius hauran de formular una carta de compromís on s’expressi el marc de convivència que haurà de ser conegut per les famílies
• Llengua: El projecte de Llei permet blindar el model lingüístic català i aposta decididament pel trilingüisme
• Pressupostos: La memòria econòmica de la Llei preveu que quan aquesta estigui desplegada del tot, en un termini màxim de 8 anys, els pressupostos destinats a educació s’incrementin en 1.500 milions d’euros respecte de l’actualitat

La futura Llei d’educació de Catalunya aposta per un Servei d’Educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d’equitat, excel·lència i coresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a l’ideari propi de cadascun dels centres educatius, independement de la seva titularitat. El projecte de llei d’educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte-programa per aquells centres que participin en la coresponsabilització.

Modernització dels centres públics

La LEC fa una aposta decidida per la modernització de la gestió dels centres públics. Per donar satisfacció a aquest objectiu, el text dota d’autonomia als centres per poder tirar endavant el seu projecte propi adaptat al seu entorn. Els centres educatius hauran de tenir un Projecte Educatiu de Centre (PEC) que contemplaran indicadors de progrés. L’autonomia permetrà al centre tenir marge de gestió del currículum (amb l’objectiu d’amotllar-lo al màxim a les necessitats dels alumnes), autonomia pedagògica (per millorar la capacitat de gestió de les aules i dels mètodes innovadors), així com la gestió de recursos humans (a través de concursos generals, específics i de provisió especial) i econòmics (per poder decidir les necessitats de material en base a les necessitats del projecte educatiu).

Una altra de les apostes del projecte de Llei és la figura de la direcció. Així, els directors d’escoles i instituts tindran la categoria d’autoritat pública. Els directors hauran de presentar un projecte de direcció que haurà de tenir l’aprovació del consell escolar, en el qual s’haurà de detallar la gestió del projecte educatiu de centre.

L’avaluació passa a ser un dels ítems claus del projecte de llei, en tant que es fa imprescincible per comprovar l’adequació dels resultats dels projectes educatius de centre als seus indicadors. El Govern crearà l’Agència d’Avaluació de l’Educació, una entitat que esmerçarà els seus esforços a avaluar els projectes educatius (entesa com a acompanyament) i també podrà fer propostes a l’administració competent per millorar els currículums generals, i els de projecte educatiu.

Docents

La figura del mestre i el professor queda reforçada amb la creació de cossos docents de la Generalitat que regularan l’accés per oposicions pròpies amb requisits relacionats amb l’ús de les llengües i les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com la seva aplicació en metodologies d’aprenentatge.

Els cossos docents catalans tindran la seva pròpia carrera professional, avaluada en base a la recerca, l’aportació al sistema, a la formació permanent, als resultats d’aquesta formació aplicats a l’aula, i també a l’antiguitat.

En el cas de l’escola concertada, la futura llei estableix un termini de 4 anys a partir de l’entrada en vigor per homologar els sous dels docents als de l’escola pública.

Comunitat educativa

Amb l’objectiu de potenciar la comunicació i els compromissos entre les famílies i els centres, el consell escolar haurà de formular una carta de compromís educatiu en la qual s’expressin els objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. A través d’aquesta carta es potencia la participació de les famílies en la vida del centre, les quals l’han de conèixer i hauran d’avenir-se a compartir els principis que l’inspiren, que hauran de respectar els drets i les llibertats de les famílies recollits en les lleis, i a donar-hi compliment. El Departament haurà d’impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l’elaboració d’aquesta carta.

Proximitat

Un dels eixos principals de la llei és el de la proximitat, en tant que el projecte de llei confereix a les administracions locals que ho vulguin, la categoria d’administració educativa coresponsable amb el Govern de la Generalitat. Les administracions locals podran participar en la presa de decisions a propòsit de l’educació en el seu àmbit territorial, conjuntament amb la resta de la comunitat educativa.

També es creen unitats de planificació, les zones educatives, en les quals es podrà fer planificació de processos d’escolarització o de recursos humans, tenint en compte tots els recursos dels quals disposa el Servei d’educació de Catalunya en aquella zona concreta, que prèviament haurà de ser definida.

En aquest aspecte, el projecte de llei fa també referència explícita a la participació dels ajuntaments i les entitats cíviques dels municipis per a l’organització d’activitats extraescolars que afavoreixin la integració dels alumnes dels diferents centres educatius.

Consolidació del model lingüístic català

Un dels títols del projecte de llei està referit a la llengua i la seva utilització al sistema educatiu de Catalunya. El text consagra la llei de política lingüística que defineix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya i dóna la possibilitat al Govern de la Generalitat de fixar el currículum de les hores lingüístiques.

Així mateix, el projecte de Llei certifica l’objectiu del trilingüisme, amb el domini del català, el castellà i una tercera llengua de la qual els alumnes hauran de tenir un coneixement suficient al final de l’educació secundària obligatòria.

Pressupostos

La disposició final tercera del projecte LEC recull el compromís que el Govern incrementarà progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d’assolir els objectius de la Llei i situarà progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea.

El projecte de llei d’educació de Catalunya va acompanyat d’una memòria econòmica. Aquesta memòria recull una projecció de la inversió derivada del desplegament de la normativa. En 4 anys, els pressupostos educatius s’incrementaran en 1.000 milions d’euros respecte de l’actualitat. I en vuit anys, els pressupostos seran de 1.500 milions d’euros.

Temes de controvèrsia

La ponència ha resolt tots els temes plantejats de manera satisfactòria, i també ha resolt de manera satisfactòria els temes difícils, així com els que preocupaven a ICV.

• Educació mixta. L’educació mixta s’estableix com a principi general al servei d’educació de Catalunya, amb un redactat que concreta i va més enllà que el text de la LOE.
• Avenç de les gratuïtats. L’avenç en les gratuïtats del sistema educatiu que van més enllà de l’educació obligatòria, dels 6 als 16 anys. Concretament, es declaren les noves gratuïtats del segon cicle d’educació infantil, del grau mig de formació professional, i del curs de formació inicial per a la formació profesional per a nois i noies procedents de la ESO. També s’autoritza al govern perquè pugui subvencionar centres d’escola bressol de 0 a 3 anys i també escoles de música, entre altres.
• Batxillerat. No es declara en canvi la gratuïtat del batxillerat, com han assenyalat aquests dies alguns mitjans de manera errònia. La llei sí que autoritza al govern perquè consideri la possibilitat de concertar el batxillerat si les necessitats d’escolarització ho requereixen.
• Homologació salarial del professorat dels centres concertats en relació als públics. S’ha dit que la llei no preveia aquest regim d’homologació. No és cert. Hi ha una addicional que preveu aquesta homologació i estableix un período de 8 anys. La homologació de condicions constitueix una exigència sindical.
• L’avaluació externa. L’agència d’avaluació externa suposa promoure una cultura de l’avaluació com a mitjà per guanyar la batalla de la qualitat. No es tracta de controlar els mestres, sinó que els i les mestres l’utilitzin per mesurar els progressos de cada projecte educatiu, permetent el reajustament de decisions i mètodes.
• Currículum. Efectivament, la llei importa la capacitat d’elaboració curricular fins ara reservada a la legislació de l’estat. Comporta superar la conflictivitat del desplegament normatiu de la LOE Estat – Generalitat: Conflicte de la 3a. hora i recursos d’inconstitucionalitat presentats pel govern contra els decrets de desplegament.