Avui fa cent anys de la mort del gran pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna, injustament condemnat a mort pels fets de la Setmana Tràgica, dels que era totalment innocent. El millor homenatge és aquest documental dirigit pel roquerol Agustí Coromines.

Segons la Viquipèdia l’Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d’ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada en 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:

• L’educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d’ella tota noció mística o sobrenatural.

• La instrucció és part d’aquesta educació. La instrucció ha de comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d’un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
• L’educació moral, molt menys teòrica que pràctica, ha de resultar principalment de l’exemple i en donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
• És necessari, sobretot en l’ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l’ensenyament públic ni en el privat.

Així doncs els principis de Ferrer i Guàrdia defensava era la formació d’homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capaços de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberació de l’individu per sobre de sí mateix i de la societat. Una educació integral que inclou només el pensament, la sexualitat i els sentiments, així com el desenvolupament de la personalitat infantil.

Més informació: http://www.ferrerguardia.org/