El Departament de Política Territorial ha resolt avui la 1a convocatòria de la Llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits, atorgant 9,9 M€ per a redactar els plans de millora de 36 urbanitzacions, situades en altres tants municipis. La Roca no ha rebut cap ajut, tot i haver presentat dues propostes: Sant Carles i Sant Jordi. Una altra oportunitat perduda, perquè no s’ha fet bé la feina.

Nota de premsa de la Generalitat

Les subvencions es destinaran a finançar la redacció dels Programes per a regularitzar la situació urbanística de les urbanitzacions, redactar els projectes que han de permetre completar-ne les obres o proveir-les de serveis.

El Parlament va aprovar el passat mes de març la Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Aquesta Llei té per finalitat afavorir la finalització de les obres d’urbanització i la dotació dels corresponents serveis amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus residents, i assolir la seva integració en el municipi. Per a aconseguir aquest objectiu, la Llei va crear, a més de diferents mesures d’ordenació i gestió urbanística, els instruments financers destinats a incentivar la realització per part dels ajuntaments de les actuacions que permetran el compliment de les seves finalitats.

9,9 MEUR per ajudar als ajuntaments a redactar els projectes

Entre aquests instruments s’inclou un fons per tal d’obrir una convocatòria de subvencions dirigida als ajuntaments, amb la voluntat d’ajudar-los a elaborar els Programes d’adequació. Aquests programes consisteixen en el conjunt d’actuacions administratives necessàries per a iniciar i executar la regularització de la situació urbanística de les urbanitzacions, per a completar-ne les obres, per a proveir-la dels serveis corresponents i, si s’escau, per a reduir-ne parcialment o totalment l’àmbit inicialment previst d’urbanitzar. El programa d’adequació ha d’establir les determinacions necessàries d’ordre jurídic, tècnic, econòmic i financer per a completar el desenvolupament urbanístic de la urbanització, d’acord amb el planejament vigent o amb el que es consideri convenient redactar i aprovar.

El DPTOP va obrir aquesta primera convocatòria d’ajuts, dotada amb 9,9 MEUR, el passat 23 d’octubre, amb una molt bona acollida. Un total de 130 municipis van presentar projectes per a 215 urbanitzacions. A l’hora de concedir aquests ajuts s’han prioritzat els municipis amb més urbanitzacions i s’han tingut en compte la superfície del terme municipal ocupada per aquestes àrees, l’antiguitat en l’ocupació de les urbanitzacions i els dèficits de serveis bàsics, entre d’altres. S’han prioritzat, així mateix, d’acord amb el que estableix la llei, els projectes que preveuen una reducció de l’àmbit a urbanitzar i que encara no hagi estat desenvolupat. Així, per exemple, els municipis que redueixen de manera significactiva l’àmbit de la urbanització (més d’un 20%) són el Montmell, Querol, Pontons, Sant Martí de Llèmena, Sant Salvador de Guardiola i Pals.

Ajuts per a 36 municipis

Així, el conseller Nadal ha resolt avui, d’acord amb la proposta feta per la Comissió d’avaluació del Fons per a la regularització d’urbanitzacions, atorgar 9,9 MEUR a 36 municipis per a redactar els Plans d’adequació d’altres tantes urbanitzacions.

Altres ajuts: per a les obres i els parcel·listes

En els propers mesos es convocaran també dues altres línies d’ajuts complementàries, previstes per la Llei, dirigides tant als ajuntaments com als parcel·listes. En el primer cas, seran préstecs per a ajudar als municipis a executar les obres d’urbanització i, en el segon cas, ajuts destinats a persones grans propietàries de les parcel·les. Aquests ajuts seran assumits per l’Institut Català del Sol i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i es regularan mitjançant les corresponents convocatòries, actualment en preparació.

Urbanitzacions sense planejament ni serveis

La Llei s’adreça a les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981, destinades inicialment a segones residències i que actualment són ocupades en la seva majoria per habitatge principal. Durant aquell període es varen iniciar un gran nombre d’urbanitzacions que van ser comercialitzades sense comptar, en molts casos, amb l’adequat procés de planejament urbanístic, previsió de serveis, ni dotacions de sanejament o energia.

En aquest sentit, s’aposta per a aconseguir una adequada ordenació urbanística de l’àrea residencial, mitjançant les corresponents figures de planejament. A més, en els casos on encara sigui possible, s’aposta també per la reducció de la superfície de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys amb l’objectiu de preservar territoris no aptes per a la urbanització i reduir costos pels ajuntaments i els parcel·listes.

El procés d’elaboració de la Llei va comptar amb la participació i el consens de la Cambra de Parcel·listes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i de nombrosos ajuntaments. Així, es van crear grups de treball amb les entitats municipalistes i amb la Cambra de Parcel·listes per tal d’acordar el contingut de la Llei.

2.300 urbanitzacions amb 625.000 residents potencials

Es calcula que a Catalunya existeixen aproximadament un total de 2.300 urbanitzacions, on podrien viure gairebé 625.000 persones, amb 333.000 parcel·les, de les quals només s’ha desenvolupat la meitat de l’edificació que permetrien. Unes 400 urbanitzacions estan situades en sòl no urbanitzable, de les quals el 70% es van iniciar abans de 1975.

Les principals mancances que encara avui arrosseguen aquestes àrees residencials(segons un estudi de la Diputació de Barcelona referides a l’àmbit de la seva demarcació), són els següents: el 61% tenen dèficits pel que fa a la pavimentació; el 55%, a l’abastiment d’aigua; el 60%, a infraestructures de sanejament, i el 62%, a enllumenat públic.